Enrique Olivier
Tot és relatiu. Sembla que les regles de tallar les cames al protagonista de la foto o l’enquadrament central estiguin prohibides per la norma, però aquesta hi és per poder-se-la saltar, això sí, amb elegància. Aquí us deixo una d’aquestes fotografies que després de contemplar-les t’arranquen un somriure.
Oi tant que tot es relatiu, i em sembla que “gairebé” tot ja esta dit en fotografia, publicat al 61 o 62 hi ha un llibre d’en Halsman, (aquell de la foto del Dali saltant, amb els gats i una galleda d’aigua etc..una foto molt celebre.) sobre com tenir o crear idees fotogràfiques, i es clar te les seves normes també, una es la de no fer sortir la característica que l’espectador espera com el cap, peus o qualsevol altra cosa. Es la regla que ha fet servir l’Enrique , juntament amb la de fer aparèixer el que no s’espera etc ( trobo que no queda gens bé la signatura dins la foto, que la posi al paspartú o on vagi bé, però dins la foto fa nosa)
D’acord, d’acord, però jo, al cap d’una estona, segueixo esperant que s’acabi de desenrotllar la foto per veure-la sencera. Em deixa amb ganes d’acabar-la.